La Fotuda Llamborda / La Llamborda Fotuda

Hi ha dies que els que pretenem, amb menys o més encert, escriure sobre El Món de Reus ens trobem amb l’article fet. Penso en pàgines viscudes (i memorables!) com les redactades arran de la reorientació de la imatge de la Pastoreta, de la fastuosa reinauguració del tobogan Tobi de les Parcel·les Casas o, més recentment,  de l’impacte del cul bellugadís de la Llibertat. Però la transcendència sòcial i mediàtica que ha suposat la sostracció de la llamborda del Mercadal només és comparable al terrabastall ciutadà que va provocar, en el seu dia, el robatori del tricicle del Panarra Volador.

Fa molts anys, quan em guanyava la vida (poc i malament) a Ràdio Reus, amb el mite vivent Enric Tricaz vam veure una oportunitat de fer reusenquisme al més pur estil dels inoblidables savis del Campanaret. Es tractava de recuperar l’esperit de la Medalla Pètria que Gort i companyia repartien entre insignes figures de la fauna i la flora local.  Així va néixer LA LLAMBORDA FOTUDA, un pedrot autèntic que robàvem impunement de la via pública aprofitant algunes obres de millora del paviment als nostres excelsos vials. S’estilava dir-ne, també, LA FOTUDA LLAMBORDA, expressió que hom vociferava quan ensopegava en un dels molts carrers pavimentats amb aquests granits rectangulars.

Doncs bé, anys després de repartir gairebé un centenar de llambordes al caliu dels micròfons de la Ràdio, durant aquestes últimes hores he assistit, amb enorme expectació, al rebombori provocat per la sostracció d’una de les centenàries pedres que dibuixen l’històric paviment del Mercadal. Per la memòria sonora del Món de Reus quedarà la solemne i corprenedora intervenció del senyor Alcalde lamentant aquest furt intolerable que altera un dels patrimonis més sagrats de la gent de Reus. Una tràgica descoberta que fou possible gràcies a l’accidental ensopegada d’una pobre conciutadana que, distreta contemplant com de bonic és l’skyline del Mercadal, va posar el peu al forat provocant un server mal de turmell i -el que és més remarcable- l’inici d’una història genuïnament ganxeta que hagués signat el mateix Berlanga.

I amb tot això a les esglésies, alertades de la possible arribada dels sis malfactors cercant el perdó diví, s’està a l’expectativa de si el miracle de la Llamborda Fotuda té un final feliç com el del robatori del tricicle del propietari del Forn Sistaré. Per contribuir a la investigació, el Gremi de Forners ja ha proclamat que ofereix una valuosa recompensa, amb un assortit fabulós de pans de pagès i coques amb cireres, als qui puguin donar alguna pista del lloc on s’amaga el pedrot. Amb aquest bé de Déu no guanyarem per delators.

I amb tot això TV3, sempre tant atenta i amatent a les coses realment importants de Reus, ha dedicat temps a la malifeta a l’informatiu comarques d’aquest migdia. Ho ha fet entrevistant a tres il·lustres reusencs. D’entrada al rialler i sempre disposat Sergi Llambrich, de l’acreditat restaurant Cal Gallisà, però que se l’ha presentat (a la tele) com un que té un bar al Mercadal. Vaja, una definició poc llustrosa. Llambrich, circumspecte, ensenya a càmera la foto del forat amb un ram de flors que havia deixat un veí corprès per la desaparició de la llosa. També han entrevistat al Fito Luri que, per un moment, m’he pensat que s’arrancaria a cantar “La Llamborda a Cassiopea” evocant el sentiment que li ha produït el tràgic succès. I finalment l’acreditat farmacèutic Josep Maria Bru que, amb la seva flegma habitual, posa una mica de seny advertint a la intrèpida periodista que potser a Reus hi ha coses més importants que la desaparició d’una pedra, encara que sigui del Mercadal. Sàvies paraules.

En definitiva, l’enigma està servit. I ens espera un cap de setmana on tots ens mirarem de cua d’ull per saber si l’altri, sota el jersei, porta la ditxosa llamborda per deixar-la a la Prioral, a Sant Joan o a Crist Rei. Per cert, si aneu a qualsevol parròquia de la ciutat, vigileu a l’entrar no fos cas que ensopegueu amb la maleïda pedra abandonada pel lladregot a la recerca de la misericòrdia del senyor alcalde. Ja seria el súmmum.

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s