Per 15 duros de plata

Pocs dies abans del lliurament dels GUARDONS DE LA CIUTAT, i que sense que hi hagi pas cap relació causa-efecte, aquesta passada nit el Xavier Pàmies Sistaré i la seva fantàstica família han rebut el millor dels guardons amb el que es pot obsequiar a algú que estima amb veritable bogeria la seva ciutat. Ha estat durant l’estrena del documental Per 15 duros de plata a Cal Massó. Les antigues destil·leries del carrer Pròsper de Bofarull s’han omplert de gom a gom, fins i tot amb cues a l’accés principal, per assistir a la presentació d’una autèntica peça d’orfebreria audiovisual. Un documental que porta el segell de Nècora Films, la marca sota la qual s’amaguen cinc joveníssims i extraordinaris creadors que volen -i així ho van reivindicar públicament en la seva al·locució inicial- fer de Reus i la seva gent la seva raó de ser.

El documental és formidable per entendre la immensa personalitat del nostre panarra volador. Un home que, amarat de l’ofici que va heretar dels seus pares i que manté inalterable el valor de l’excel·lència al costat del seu germà Tomàs i de tots els Sistaré, viu i es desviu pel Món de Reus. El documental així ho demostra, barrejant l’essència de l’amor per l’ofici amb l’estima inexpugnable per l’univers ganxet del qual el Xavier s’ha convertit en un autèntic referent.

Formalment, el vídeo té moments fantàstics, com les imatges de detall de l’elaboració del pa al ritme del Danubi blau. O la capacitat d’entrellaçar els testimonis dels entrevistats, entre els que tinc l’immens honor de comptar-m’hi, de manera àgil i efectiva per relatar el fenomen ciutadà d’un home que ja forma part, gràcies al capgròs creat pel David Ventura, del nostre imaginari festiu i popular més agraït.

El regidor de cultura, el Daniel Recasens, en qualitat d’amfitrió de Cal Massó es va encarregar d’adreçar unes paraules als assistents, lloant la feina i l’entusiasme d’aquesta joventut que ha estat capaç de crear un producte que reivindica el reusenquisme ben entès, aquell que serveix per generar referents, cohesionar socialment i mantenir el sentiment de pertinença ciutadana. En definitiva, l’antídot per no acabar sent una ciutat dormitori sense ànima ni esperit.

Només em queda desitjar que els de Nécora Films, després d’aquesta exitosa estrena, trobin l’entorn, l’escalf i -sobretot- la comprensió per créixer i desenvolupar-se en condicions. Perquè la ciutat, i més en els temps que corren, necessita de gent amb el seu talent, entusiasme i capacitat de treball per mantenir el tremp que sempre ha caracteritzat aquest racó de món.

Gràcies al Xavier, al Tomàs i a tota la Família Pàmies Sistaré per estimar la feina, la ciutat i la seva gent amb tanta passió, sobretot PAssió. Ja ens entenem.

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s