És Nadal al Món de Reus. I en qualsevol taula RTV avui hi ha d’haver un pa foradat. Fins i tot per sobre de qualsevol altra menja que pot ser pròpia d’aquest àpat tan nostrat. El foradat és un pa típic de Reus, i també d’altres indrets de la comarca, que pot acompanyar qualsevol plat i que molts usen per cruspir-se, amb veritable fruïció, els torrons amb els quals rubriquen les delicioses postres.
A casa el pa foradat és de cal Sistaré. N’encarreguem un bon assortiment per cobrir les necessitats dels convidats per Nadal i Sant Esteve. Perquè no s’entendria asseure’s a dinar sense sentir el gustet anisat que li dona la matafaluga i el celiandre.
Aquesta passada nit, poc abans de sopar, he rebut un whatsapp del Xavier Pàmies. Amb un punt d’emotivitat, em feia cinc cèntims sobre el simbolisme del pa foradat que és, metafòricament, la síntesi de Nadal pel record que evoca vinculat a la família i a les persones estimades. I que a la vegada subratlla l’aroma de la memòria per remembrar als que ja no hi són.
En el seu missatge el Panarra Volador evocava la figura del seu padrí que, ja de molt gran i perjudicat de salut, no volia perdre l’oportunitat d’anar a l’obrador per ajudar a elaborar el pa foradat pel que agabellava vinculat a Nadal: família, retrobament, pau i amor.
Avui toca reivindicar, més que mai, l’esperit del pa foradat al Món de Reus. Que a tots també ens fa millors persones. Com els amics de cal Sistaré.
Que sigueu molt feliços. Us ho mereixeu.
El Món de Reus 