Ens ha deixat la Carmina Pozuelo

Cap d’any tristíssim al Món de Reus. Durant aquestes darreres hores ens ha deixat la regidora socialista Carmina Pozuelo després d’una exemplar lluita contra el càncer. Malgrat les envestides de la malaltia, la Carmina ha estat al peu del canó fins al darrer moment, com ens ho va demostrar durant la darrera sessió plenària de l’Ajuntament d’aquest desembre. Hi va intervenir, de manera brillant, des del mateix hospital ón estava ingressada, fent una declaració sobre la política d’habitatge que, atenent el fatal desenllaç, suposa un testimoni únic de la dedicació i convicció d’aquesta reusenca de raça.

Fa molts anys que vaig conèixer a la Carmina. Va ser a l’escola Cèlia Artiga, al Barri Sol i Vista, on es va implicar de manera decidida en l’associació de mares i pares. Una implicació que no em sembla pas menor. Sempre he cregut que dedicar temps i esforços a l’AMPA és la millor manera de demostrar als nostres fills que la seva escola ens importa. I la Carmina s’hi va entregar en cos i ànima, com va fer en tots els àmbits del seu compromís cívic i social amb la ciutat i, especialment, amb el seu barri, el Sol i Vista, on va formar part activa de l’associació de veïns i de l’esplai.

Aquest és un barri amb una idiosincràsia ben particular, a tocar del polígon industrial i convivint amb una instal·lació de primera magnitud com és el camp municipal de futbol. Una realitat que genera servituds i que condiciona la vida dels veïns i el desenvolupament integral d’un barri que, per això, necessita fer sentir la seva veu. I aquest fet explica que del neguit social de la zona n’hagin sortit ciutadans compromesos amb la voluntat de fer i construir una ciutat millor pels seus conveïns.

I això és el que va voler fer la Carmina durant els anys de dedicació a la vida municipal com a regidora del partit socialista. Una trajectòria que es va veure obligada a compaginar amb els embats de la seva afecció. Però que en cap cas la va condicionar a l’hora de treballar de valent en favor de la seva ciutat.

De les moltes coses (totes bones) que podríem guardar de la coneixença amb la Carmina, jo em quedaria amb el seu immens somriure que et regalava sempre, tothora, de manera generosa i esplèndida. Un somriure a la vida que es contagiava i que destacava en el seu cos aparentment fràgil, debilitat per la malaltia. Però que en realitat amagava una dona amb una força, amb una fortalesa inaudita per fer allò que més li agradava, treballar en benefici de la seva ciutat.

M’atreveixo a suggerir que caldria perpetuar el record de la Carmina. No pas entre aquells que vam tenir la sort de conèixer-la, perquè precisament el magnífic record que en guardarem la farà immortal. Però sí que seria bo donar el seu nom a un indret del barri Sol i Vista. En la línia de l’homenatge que vam fer fa pocs dies a la nostra Isabel Moreno. No cal que sigui cap avinguda ni cap carrer. Ella, discreta de mena, segurament tampoc ho voldria. N’hi hauria prou amb un racó enjardinat on, de tant i tant, hi poguéssim fer estada per recordar-la i, també, per impregnar-nos del seu exemple i la seva dedicació. Una ganxeta que, amb la seva manera de fer, ens va ajudar a tots a ser més bons reusencs i, per tant, més bones persones.

Gràcies per tot, Carmina.

Advertisement

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s