Un autèntic senyor (del hoquei) de Reus

Durant aquestes últimes hores he tingut notícia de la desaparició del Pere Magriñà Cavallé, històric jugador d’hoquei del Reus Deportiu. Gràcies al mestratge de l’Enric Tricaz, a la ràdio -a Ràdio Reus, naturalment- vaig aprendre’m algunes de les alineacions històriques de l’equip roig-i-negre. De fet, encara avui molts reciten de memòria la fornada de jugadors, liderada pel Joan Sabater, que va omplir de copes d’Europa les vitrines de l’entitat del carrer Gaudí. Aquell mític equip és inoblidable. I de fet així ho hem pogut comprovar, durant els darrers anys, amb la multitud d’homenatges en forma de llibres, exposicions i documentals que ha merescut aquella històrica formació.

Però possiblement l’èxit d’aquell equip irrepetible ha eclipsat la primera època daurada del Reus Deportiu d’hoquei amb un equip també de somni. Ho recordava ahir mateix, al seu mur de Facebook, l’imprescindible Laboratori d’estudis socials de Reus liderat pel duet meravelles Xavi Guix i Joan Navais. Parlem dels Orpinell, Grau, Pijoan, Sans, Sentís i, naturalment, Magriñà. Aquell conjunt va aconseguir el campionat d’Espanya l’any 1952. I ell mateix, amb la selecció espanyola, va guanyar el campionat del món dos anys després, destacant en la seva faceta d’eficient golejador.

El Pere era un bon amic de casa. De fet, érem família per part de mare. I sempre atenent i disposat, quan visitava els estudis de l’emissora o coincidíem passejant pel Món de Reus, tenia l’interès i l’atenció de preguntar-me pels meus.

El meu pare, Josep Maria Baiges i Jansà, li va dedicar una caricatura l’any 1966 on se’l pot veure vestit de roig-i-negre i amb el seu inconfusible bigoti. I va reflectir en el dibuix un apunt vinculat a la seva vinculació professional a l’empresa familiar dedicada a la fabricació de sommiers. El cabell arrissat del jugador és, tot just, un dels antis sunyers que sortien de la fàbrica ubicada al carrer de l’Àliga.

Si aquests dies mireu al cel, on va totes les persones bones com ell, segur que veureu al Pere Magriñà patinant entre els núvols, amb l’estic a les mans i torpedinant la porteria rival en favor del seu Reus Deportiu.

Fins sempre, senyor Magriñà. Un autèntic senyor (del hoquei) de Reus.

Advertisement

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s