Per titular aquest article manllevo aquesta parèmia amb reminiscències bíbliques amb la precisió que caldria afegir, al nom de la Sílvia Sagalà, el del David Fernàndez. Perquè aquest veritable duet meravelles, format per la directora de la Casa Navàs i el màxim responsable de La Nova Ràdio de Reus, és el responsable de l’èxit espatarrant de la primera festa modernista REUS 1900 que s’ha celebrat aquest cap de setmana.
Responsabilitat no única, perquè és evident que el que s’ha viscut aquest cap de setmana al Món de Reus ha estat fruit d’una altra comunió d’entusiasme col·lectiu al voltant d’una iniciativa bressolada per la propietat de la Casa Navàs, amb el suport de l’administració local i amb la participació incondicional de mig centenar d’entitats.
Ara bé, res de tot això hauria estat possible sense la petita bogeria que la Sílvia i el David es van empescar per voler referenciar, aprofitant la celebració de l’Any Domènech i Montaner, l’essència d’aquest singular moviment arquitectònic a la nostra ciutat.
M’ho confessava ella fa setmanes. Han estat moltes nits sense dormir per poder donar forma a una celebració que té tota la raó de ser en una ciutat com la nostra que pretén, amb propietat, adjudicar-se el paper de capital modernista. Segurament amb molts moments de dubte i d’incertesa. Com els que van administrar en haver d’adaptar una primera idea, summament ambiciosa, a un format aparentment més modest per garantir-ne la viabilitat.
Però en aquestes coses Reus demostra ser, com sovint repeteix el nostre alcalde, la millor ciutat del món. Perquè tenir la (bona) pensada d’obrir-lo a la societat civil va ser determinant per garantir l’èxit de la iniciativa. Tot plegat recorda l’estratègia de l’inoblidable Jaume Amenós que sempre va voler teixir complicitats amb la ciutadania per fer realitat les seves sensacionals ocurrències. I la Sílvia i el David, que coneixen la ciutat gairebé tant com l’estimen, han sabut adaptar a la perfecció aquesta fórmula màgica.
El millor que es pot dir d’aquesta primera edició és que l’any vinent caldrà fer la segona, amb la convicció que tothom ja l’espera per sumar-s’hi. Perquè com deia el David, la festa ha arribat per quedar-se. I que per molts anys tot plegats puguem gaudir-la.
El Món de Reus 