Vaig néixer a la Clínica Pont, al passeig Prim de Reus, el 20 d’agost de 1968. Excepte l’etapa de formació universitària tota la resta ho he fet a Reus. Absolutament tot. Visc i treballo a la ciutat. M’hi he casat i també hi han nascut els meus fillets. Hi tinc a tota la meva família. No em facin dir si això és bo o dolent. Però aquest VIURE REUS en el més ampli sentit de la paraula forma part del meu ADN i se’m fa gairebé impossible desfer-me’n. D’aquí aquesta passió per explicar el que hi passa des de l’àmbit més proper. Una activitat que he desenvolupat a Ràdio Reus Cadena Ser, a Canal Reus TV i col·laborant amb els meus articles en diversos mitjans escrits i digitals de casa nostra. El mes de gener de 2011 em vaig enfilar a l’últim esglaó d’aquesta activitat periodística ciutadana amb la creació d’aquest blog.
El Món de Reus 
Hola Pep,
Fa temps que et vull encoratjar pels teus escrits i donar-te les gracies per escurçar-me les nits d’insomni o provocar-me el primer somriure matinal. Com presentador ets bo però com a periodista genial !
La doble activitat professional que en aquest moments estic intentant compaginar – al Museu i a Torroja- no em permet ni un minut de respir. Per això no vaig poder assistir a la presentació del teu llibre i felicitar-te personalment tal com hagués estat el meu desig. El vaig comprar i si trobem ocasió em faria gràcia que me’l signessis. Be, el tindré preparat a Torroja espero que algun dia ens fassis una visita, la casa val la pena.
Del discurs que vares fer a la presentació de llibre em va emocionar el record que vas tenir cap el teu pare. Jo li tenia una gran admiració i el recordo perfectament comentant amb la meva mare els detalls de la decoració de la sala d’estar o pintant uns cargols en el vidre del rebedor –encara hi son-. Em sembla recordar que un cop ja varem comentar que valdria la pena fer-li un homenatge y donar a conèixer la seva polifacètica trajectòria. La pel•lícula “Cabretes de Munt i Cabretes de Baix” és genial, el que hagués pogut fer amb les tècniques modernes! En definitiva, penso que s’hauria de fer una mica de justícia. Diguem que en penseu la família i així, en la mesura que pugui, ho proposaria a les autoritats pertinents.
Una abraçada i gracies per les bones estones i per demostrar al món, encara que només sigui al de Reus, que les coses es poden dir pel seu nom però amb respecte i elegància.
Anna
El que volen fer amb el col·legi del Reus 21 no te nom.
He comprovat que les famílies del Isabel Besora estan cansades de promeses, que s’agafen a un clau ardent per que no se’ls havia exposat i argumentat la realitat de la situació i les seves conseqüències.
Pares que veuen com es prenen decisions sense el seu consentiment quan són la part afectada.
Vaig una unió i una empenta en tots els pares de la nostra escola Reus 21 per aclarir i reconduir aquesta situació provocada per el departament d’Ensenyament a Tarragona ( quina planificació i objectius tenen per la educació dels nostres fills a la ciutat de Reus?).
He de dir que jo no vaig agafar el Reus 21 de primera opció, però ara, després d’un curs, veig que el col·legi que em van donar es excel·lent, tant en el professorat com en el projecte educatiu.
Apostaré i tiraré endavant per el projecte educatiu que tenim al Reus 21.
Jo soc una mare que me he implicat i m’implico en l’educació de la meva filla. Pot mirar la pagina del nostre col·legi i podrà comprovar que participem tots els divendres algun pare en l’activitat del taller per als nens.
Si al final el canvi es realitza (per real decret), jo no vull que la meva filla vagi al Isabel Besora. No per les famílies que integren el col·legi, sinó, per que no vull tenir un Director que no informa als pares de les canvis que estan previstos quan son la part important que hauria d’estar informada.
Si finalment el projecte del Reus 21 queda en un calaix, m’hauré de repensar molt quina decisió prenc, per que la meva filla tingui la millor educació possible en la meva ciutat.