Tot tafanejant a Facebook, aquest matí he trobat una publicació del Joan Ciurana, mestre i company a Ràdio Reus, advertint als seus seguidors de la defunció del Pep Ferret, un d’aquests entranyables personatges del Món de Reus amb el qual, el Joan, compartia l’afició pels castells amb els de la camisa avellana. En els comentaris el Jordi Salvadó apuntava una de les històriques vinculacions del Pep tot escrivint “se’n va un referent de la Tuna La Salle i les havaneres.”
De fet, al Pep fa quaranta anys que el vaig conèixer. Ell i el mític Andreu Ferré, encara avui docent a les escoles dels hermanus, van ser els nostres professors de la Tuna a La Salle. En tinc molt bon record d’aquella experiència. I d’aleshores ençà sempre que el vaig anar trobant en recordàvem alguna, enmig de sonores riallades, d’aquelles pàgines viscudes entre Clavelitos i Bella Nit.
Com bé apuntava el Jordi al seu comentari, el Pep també era “el de les havaneres” gràcies a la seva dilatada trajectòria al grup Balandra. Un dels seus companys a la formació, el Gabriel Rega, també el recordava a les xarxes evocant “els bons moments i les cantades d’havaneres compartides”. Perquè se’n va fer un fart de pujar als escenaris per delectar a un públic entregat que, en gran romiatge, assistia als seus concerts programats arreu.
El Pep era un bon jan, que estimava Reus i Catalunya amb la mateixa intensitat. I que sempre va voler projectar, en totes i cadascuna de les seves accions, el seu innegable amor per la ciutat. Una manera d’entendre el seu vincle cívic que va heretar del seu pare, el Narcís Ferret Benet, impecable treballador municipal havent ocupat la màxima responsabilitat al capdavant de la policia local. El meu pare, Josep Maria Baiges i Jansà, el va immortalitzar l’any 1961 abillat amb la indumentària de la guàrdia urbana i amb nombroses referències a la seva implicació social.
Per aquest indissimulat amor a la ciutat, el Pep va ser mereixedor d’un dels Premis Amenós als que més enganxen que vam lliurar-li a la gala celebrada al Bravium l’abril del 2019. A la foto que il·lustra l’article, obra de l’inoblidable Bartolomé Pluma, el podem veure al costat de l’Isaac Albesa en condició de lliurador. I el Pep ens regalava per la posteritat el seu immens somriure propi d’una persona entregada a tota mena de causa on la música fos protagonista. Un somriure que avui, si mireu al cel, que és on van totes les bones persones com ell, diria que es dibuixa sobre el seu Món, el de Reus.
Fins sempre, Pep
El Narcís Ferret Benet, el pare del Pep, caricaturitzat per Josep Maria Baiges Jansà.
El Món de Reus 
Moltíssimes gràcies per aquestes boniques paraules.