El Xavier Pàmies amb el seu alter ego capgròs
Fa uns mesos vaig quedar amb el Jordi Escoda per fer un Vermut. Miró, naturalment. I degustant el beuratge embriagador, passant pel sedàs a la fauna i flora local, vam coincidir en la necessitat de fer alguna cosa per homenatjar com cal al Xavier Pàmies del Forn Sistaré que, juntament amb la seva estimadíssima família, ha esdevingut un element indispensable de l’imaginari local. Parafrasejant a Keneddy, el Panarra Volador és dels que enlloc de pensar en el que la seva ciutat pot fer per ell, quan és lleva d’immediat pensa que pot fer ell per la seva ciutat. La seva generositat és enorme. I quan el veus arribar amb el seu tricicle volador, amb aquell somriure de sèrie que sempre gasta, ja saps que d’immediat la seva eterna felicitat irradiarà als que tenim la sort d’envoltar-lo.
Tornant a la conversa amb el locutor-cuiner, vam creure que una bona manera d’homenatjar-lo seria fent-li un capgròs. En el fons el Xavier ja és com un element festiu de la ciutat. I d’aquesta manera podríem tancar el cercle convertint-lo en un d’aquests personatges que fa les delícies de petits i grans. Amb l’Escoda vam cercar la complicitat del tercer element, l’omnipresent Jordi Salvadó, un autèntic home meravelles capaç d’aconseguir tot allò que es proposa. I tots tres, en pocs dies, vam embolicar a 320 persones i entitats es sumessin de manera entusiasta a la iniciativa. S’ha de dir que l’empresa va ser molt senzilla, perquè quan els hi vam dir que era pel Xavier Pàmies ningú tenia un no per resposta. Fins i tot alguns no van poder col·laborar perquè ja havíem arreplegat tots els diners. Increïble.
El capgròs el vam encarregar al David Ventura, autor -entre d’altres- de l’elefant del Trapezi o del capgròs del Jaume Amenós. La camisa XXXXXL del Reus de tota la vida ens la va fer el gran Josep Maria Casas del Barato. I la gent del CRAC i de la Colla Gegantera ens van posar totes les facilitats per presentar-lo aprofitant un dels actes més #aspactaculars de la festa major de Misericòrdia, el Vermut Rumbero, amb el gran cantant i guitarrista Peret Reyes a qui hauríem de nomenar fill adoptiu de la ciutat per la seva capacitat de regalar-nos la seva música i el seu bon humor.
I avui dissabte, a la mitja part del Vermut, li hem donat el capgròs. L’hem enredat ben enredat gràcies a la complicitat, fins a l’últim segon, de la seva dona, la simpatiquíssima Cori Vallvé. I dalt de l’escenari, distraient-lo amb qüestions ciutadanes, el seu fill gran ha sortit amb el capgròs i la samarreta del Reus de tota la vida per sorpresa -enorme!- del Xavier. El més bonic ha estat l’esclat espontani de la gent que omplia el carrer Aleus, amb un aplaudiment entusiasta i sincer cap un reusenc que, com tota la seva família, dedica a Reus i la seva gent totes les seves atencions.
Aquest Món de Reus que m’agrada escriure i descriure en aquest blog té aquestes petites coses que el fan tan diferent com excepcional. I tot gràcies a gent com el Xavier, el seu germà Tomàs, la seva esposa Cori i tota la seva família, que amb tanta senzillesa són capaços de fer coses tan grans en benefici del seus conciutadans. Per vosaltres el nostre agraïment més sincer. Visca el Panarra Volador!
El Món de Reus 