Visca la Festa Major!

Presentació del Capgròs de l'Amenós (Carla Bergadà/ReusDiari)

Presentació del Capgròs de l’Amenós (Carla Bergadà/ReusDiari)

El periodista Josep Maria Martí va dir, en l’agraïment per la concessió del Premi Gaudí Gresol, que la ciutat té moltes coses per posar en valor que mereixerien sortir als diaris més enllà de la ingrata crònica judicial que, d’un temps ençà, polaritza l’actualitat informativa de casa nostra. No li faltava raó. I el que estem vivint aquests dies de Festa Major demostra aquesta evidència. La nostra és una ciutat viva i dinàmica, que batega al ritme inquiet de la seva gent, amb una capacitat innata per articular mil i una iniciatives que referencien Reus com un indret creatiu i modern.

Ahir mateix vaig poder constatar, en primera persona, algunes d’aquestes evidències. A la tarda tenir el goig de participar a la tertúlia de LANOVA Ràdio conduïda pel Gerard Gort al costat de dos erudits en el seus respectius camps d’actuació. D’una banda, el pregoner de la Festa, el fotògraf Josep Maria Ribas Prous. De l’altra, l’arxiver municipal, l’Ezequiel Gort, flamant Tro de Festa 2015, que malgrat la seva recent –i merescuda- jubilació continuarà donant guerra fent allò que més li agrada, la recerca històrica. Ribas i Gort són dos reusencs que han dedicat tota la seva vida a treballar, en els seus àmbits, de manera discreta i rigorosa en benefici d’una ciutat que ha merescut sempre les seves atencions.

Una manera de fer i d’entendre el seu vincle ciutadà que de ben segur subscriuria, fil per randa, el recordat Jaume Amenós. Ahir vam viure l’enèsim homenatge a la seva memòria amb el descobriment del Capgròs que hem fet possible entre tots gràcies a l’èxit de la campanya popular. Va ser en el decurs de la multitudinària sessió d’estrena de les Varietés de Sant Pericu que es van celebrar als jardins de la casa Rull. El més sorprenent del fenomen Amenós és observar la transversalitat generacional de tots aquells que han volgut participar d’aquest homenatge. Gent de totes les edats s’han sumat amb entusiasme per fer-li aquest reconeixement que ahir va tenir una nova demostració d’afecte, amb la concessió de la gorra del Bou de Reus al seu Capgròs. Des d’aquí l’agraïment sincer als amics del Bou per aquest Detallàs en majúscules.

Gairebé a la mateixa hora l’Àngels Ollé i el Pere Prats Sobrepere presentaven a la biblioteca Xavier Amorós -i amb l’Amorós al costat- la seva última creació, l’ABZ de Reus, una publicació que recull la fisonomia de la ciutat en mil paraules. Recomano la lectura del bloc de la Lena Paüls, el Pont d’Enseula, on ens posa sobre la pista d’aquesta interessant obra. Ollé i Prats constitueixen una autèntica parella de fet –en aquest cas literària, naturalment-  que ha situat Reus com un referent en l’àmbit creatiu dels contes i el matèrial didàctic per infants. La seva activitat, sempre rigorosa i precisa, ha prestigiat el nom de la ciutat en un àmbit tan sensible i transcendent com el de la formació dels més petits.

El que deia al principi: tots aquests són, només, alguns exemples de la capacitat que té la Festa Major de posar al descobert el millor que tenim en aquesta ciutat com és el seu capital humà. Una festa que accentua –també- que els de Reus, quan sumem, som imparables.  Ves que costaria que els grups municipals s’apliquessin aquesta manera d’entendre la vida i les relacions humanes per fer més governable el nostre Ajuntament. O potser resulta que els camins de la política municipal són inescrutables. Segurament deu ser això. Què hi farem.

Publicat dins de El Món de Reus | Deixa un comentari

El senyor Bargalló

 

Bargalló rebent, de mans de l'Alcalde Abelló, el Tro de Festa 1999

Bargalló rebent, de mans de l’Alcalde Abelló, el Tro de Festa 1999

Ahir dimecres, a l’església de Sant Francesc de la nostra ciutat, va rebre l’últim comiat el folklorista Josep Bargalló i Badia, mort dilluns a l’edat de 84 anys. Bargalló, un autèntic homenot del Món de Reus, va ser un personatge fonamental en la recreació del seguici reusenc de Festa Major com molt bé recorda el Salvador Palomar en el seu bloc de referència, la Teiera. Palomar el defineix com un “folklorista de la vella escola” del qual cal posar en valor les seves aportacions etnogràfiques que “són prou valuoses i les seves propostes han estat un estímul per a la dinamització cultural, en l’àmbit de la dansa, en molts indrets”.

Sobre Bargalló també escriu la Mariona Quadrada al Reus Digital subratllant el valor de la seva feina i la seva impecable trajectòria. “La ciutat de Reus li deu, per tant, haver contribuït a construir una festa que avui ens enorgulleix i és un referent d’identitat” apunta la regidora cupaire en la seva glosa. Mentrestant el Diari de Tarragona recollia un article de l’exconseller de cultura, el vila-secà Joan Maria Pujals, on destacava que els seus treballs “han servit per recuperar danses que estaven només en els papers i ara són també a les places. Ha ajudat a crear esbarts nous i a generar repertori per als que ja existien. Ha encomanat passió. Passió per la cultura, pel país, per la llengua.”

Aquests testimonis donen la mesura precisa de la dimensió de Josep Bargalló al Món de Reus. Un personatge del qual el Salvador Palomar en recorda, també, la seva etapa de director teatral on ell mateix va actuar a la seves ordres. “Va fer a començaments dels anys 1970 una adaptació dels Pastorets de Rossend Llates que volia que esdevinguessin els Pastorets de Reus. Jo feia de dimoni Pere Botero –com no podia ser d’altra forma– en aquelles representacions nadalenques al teatre de la Salle.” En aquelles obres també hi sortia jo fent de pastoret ras al costat, entre molts d’altres, d’un actor que ha esdevingut un dels referents de l’escena catalana, el David Bagès. En aquella època Bargalló va engrescar al meu pare a fer els decorats d’aquells Pastorets que van ser tot un fenomen ciutadà gràcies a l’entusiasme encomanadís del seu inquiet director.

Des d’aquí el condol a la família del folklorista Bargalló, especialment al seu germà Marcel, el gran radioaficionat de la ciutat que, des del Barri Niloga, continua connectant Reus amb el Món.

Publicat dins de El Món de Reus | Deixa un comentari

El Món de les Samarretes

SAMARRETA RTV

Durant aquests últims dies s’ha parlat moltíssim de les acolorides i discursives samarretes del grup municipal de la CUP al ple de constitució de l’Ajuntament de Reus. Mai abans al saló de plens s’havia vist un repertori semblant de camisetes amb missatge. La bancada cupaire semblava l’aparador de Cal Barato. No va ser l’únic moment extraordinari de la històrica sessió. Vaig xalar com una criatura amb el remake de La Extraña Pareja protagonitzada pels membres de la mesa d’edat: el venerable Doctor Guix i l’Edgar Fernández de la CUP. Quin duet més particular. El cupaire forma part dels  increïbles del David Vidal. En el seu cas és l’increïble home seriós perquè no riu mai. A diferencia del seu col·lega David Fernández, a ell no li caldrà mai treure’s l’espardenya per fer-se respectar. Només amb la mirada ja et fulmina.

Però tornem al que interessa, les samarretes cupaires. N’hi havia de tots colors i condició. Totes reivindicatives. L’Oriol Ciurana va escombrar cap a casa, amb una creació de la seva colla castellera, els Xiquets de Reus. La grandíssima Mariona Quadrada podria haver fet el mateix, amb un estampat gastronòmic que la identifiqués com l’autèntica MasterChef del Món de Reus amb una frase suggerent del tipus “Cuina’t”. Però la nostra cuinera nacional va preferir un clàssic de l’aixovar cupaire, amb una proclama a favor de la independència.

Queda clar que això de les samarretes és un fenomen digne d’anàlisi. I precisament en l’òrbita de la CUP hi ha un personatge que, de manera periòdica, demostra la seva infinita inspiració en aquest àmbit. N’he parlat en diverses ocasions en aquest mateix bloc. I avui ho torno a fer després d’haver descobert la seva última creació que ja es pot adquirir al Batabat, al Barato i a la xarxa. Em refereixo a l’increïble home Avellana (digital), el Miquel Saperas, que sota el paraigua dels Productes de la Terra ha creat l’autèntica samarreta RTV que de ben segur triomfarà com l’Starlux aquest Sant Pere. Quina llàstima que no la tingués en venda dissabte passat. N’estic segur que el Cervera, la Fargas i els seus adlàters d’Ara Reus haurien esgotat les existències. Com continuem així, és evident que això del Món de Reus va camí de convertir-se en el Món de les samarretes.

Publicat dins de El Món de Reus | Deixa un comentari

Viure

Els Pokers (Diari de Tarragona)

Els Pokers (Diari de Tarragona)

Aquest cap de setmana de vi i roses blaugranes al Món de Reus, em va arribar una piulada advertint-me de l’aparició del primer senzill dels Pokers, una formació musical de la ciutat que a finals d’any presentarà el seu primer treball anomenat El que no es pot explicar.  Amb aquest títol ves que no estigui inspirat en les àrdues negociacions per fer un govern estable a l’Ajuntament de Reus.

Els Pokers reusencs han enregistrat el disc durant els últims mesos al Medusa Estudio de Barcelona sota la producció del Manu Guix i el Roger Rodés.  I aquest primer senzill al que feia referència, i que ja s’escolta a les emissores d’arreu del país, porta per títol Viure. És un tema amb molta gràcia, que enganxa des del primer acord. Els Pokers i la cançó en qüestió m’han recordat als Wonders que el Tom Hanks va portar al cinema a meitat de la dècada dels noranta del segle passat.

A les portes de l’estiu, avui em de gust convertir aquest Viure en la banda sonora del Món de Reus. Perquè com molt bé diu la cançó: “S’ha de viure com si cada minut fos l’últim que ens quedarà, viure com si la vida dura un dia i no hi ha demà”. Doncs vinga, a Viure. I fot-li que els Pokers són de Reus!

Publicat dins de El Món de Reus | Deixa un comentari

La ciutat desperta

El pastís del centenari de Miró

El pastís del centenari de Miró

Com cada any per aquestes dates un servidor ha estat immers en els preparatius de la Reus Viu el Vi, la fira de les DO de la Cambra de Comerç de Reus. Recordo, com si fos avui, el dia que l’Isaac Sanromà em va comentar aquest projecte. El seu objectiu era el de reivindicar la capitalitat vinícola de la ciutat a través d’un certamen que posés en valor la feina dels cellers del territori. Els de la Cambra ens vam arremangar per fer-lo possible. Set anys després la fira s’ha convertit en una referència pel sector.

Són iniciatives com aquestes les que fan del Món de Reus un indret especial on passen coses extraordinàries. Sense anar més lluny ahir dijous en vam tenir nombrosos exemples d’aquesta evidència, com ara el centenari dels Vermuts Miró que es va celebrar a la sala de la làmpada de la Societat El Círcol amb l’acompanyament d’unes dolces delicadeses creades pel cèlebre pastisser Christian Escribà.  En aquest bloc ja que he destacat sovint com n’és de bo l’autèntic vermut de Reus que elabora la família Miró. Un producte d’altíssima qualitat. Però més enllà de la seva impecable trajectòria empresarial, s’ha de subratllar la voluntat d’aquesta empresa de col·laborar a fer ciutat, implicant-se de manera generosa en múltiples iniciatives.

Per sort el cas de Miró no és l’excepció. Ahir mateix la família Pàmies de l’acreditat Forn Sistaré es va marcar un altre “tanto” en el seu marcador ciutadà, obsequiant amb la típica coca de cireres als escolars que van anar a veure els gegants al Mercadal coincidint amb la diada de Corpus. Això de regalar coques pot semblar poca cosa tractant-se d’un forner que les deu fer com si res. Però –atenció!- estem parlant de 4.000 coques plenes de cireres. Són moltes coques i moltes cireres. Una autèntica bestiesa.

Els escolars no van ser els únics que ahir van fer festa grossa. Els de Canal Reus també van tocar el cel recollint el Premi Nacional de Comunicació, un guardó que continua engrandint la llegenda de la tele local. Els múltiples reconeixements obtinguts durant tots aquests anys reforça la bona feina del seus professionals i ajuda, també, a situar la ciutat com una de les capitals comunicatives del país.

Després d’això no em negaran que el Món de Reus està pletòric. Ja ho deia l’Amenós durant el pregó de la festa major de l’any passat: “Reus continua tenint la mateixa força de sempre, però també és cert que no ens podem adormir”. Queda clar que veient aquests exemples la ciutat i la seva gent està més desperta que mai. I que duri.

Les coques del Forn Sistaré

Les coques del Forn Sistaré

Publicat dins de El Món de Reus | Deixa un comentari

Els Premis de la Felicitat

El Narcís Rius i Mauri contemplant el seu Amenós als que + Enganxen

El Narcís Rius i Mauri contemplant el seu Amenós als que + Enganxen

Quan feia el magazine del migdia a la ràdio, el Viure Reus, l’Enric Tricaz sovint em repetia una frase de l’històric director de l’emissora, el Jordi Costa, sobre el nostre propòsit professional: “Si amb el que fem regalem uns grams de felicitat als nostres oients, podem donar-nos per satisfets”. Dilluns al vespre al Bravium, durant el lliurament dels Premis Amenós als que més Enganxen al Món de Reus i dels Mestre de la Ràdio, se’m va reproduir sovint aquesta frase. Perquè el sentiment que millor descriu el que es va viure a la bombonera del carrer de la Presó és, precisament, el de felicitat. Quin goig veure a tanta i tanta gent regalant somriures a l’auditori i, també, llàgrimes d’emoció. Quina recompensa més gran poder comprovar que allò que fas pot generar aquest sentiment de gratitud. Ho demostra la foto que ahir penjava al facebook el Pere Rius dels Pentagralla i que encapçala aquest article. El seu xiquet, el Narcís, es va convertir en el més jove en rebre un Amenós pel cèlebre afer de l’empadronament impossible que vaig relatar en un dels articles més celebrats d’aquest bloc, La Canastra Benvingut Nadó al Món de Reus. Una autèntica postal que guardaré entre els meus tresors més preuats.

El més bo dels premis és que la festassa la vam fer entre tots. Començant per la gent del Bravium, amb el seu president, el Ferran Figuerola, al capdavant d’una junta formada per la lliga de les reusenques i dels reusencs extraordinaris. Cada dia, amb la seva feina i dedicació, honoren la figura de l’Amenós, obrint generosament el teatre de bat a bat. Gràcies al Sergi Herrera, de l’Estudi Ovni, persona dotada d’una gran sensibilitat a l’hora de crear el diploma dels premis que cada any sorprèn per la seva originalitat. I què dir dels Pentagralla! Un pòquer de músics excepcionals que ens van regalar les seves millors composicions. Detallàs, per cert, del Sergi Artiga que ens va sorprendre creant l’Himne dels premis que a partir d’ara identificarà musicalment aquesta convocatòria. Gràcies, també, als amics del Forn Huguet, al Ramon i a la Pilar. L’any passat, en rebre el seu Enganxen per les populars figuretes de xocolata del seguici que bressolen al seu obrador per Pasqua, ja em van dir que l’aperitiu d’aquesta edició seria cosa seva. I, dit i fet, ens van obsequiar amb un assortit de delicadeses que van volar en un tres i no res.

Menció a banda mereixen els lliuradors. Amics i amigues amb una enorme inspiració que cada any col·laboren amb les seves gloses descrivint als premiats. Gràcies als guardonats per la seva disposició i col·laboració en rebre, de manera entusiasta, un premi que surt del cor. I gratitud infinita pels lectors del Món de Reus que són els que, al cap i a la fi, justifiquen els premis amb les seves nominacions. I gràcies també als nostres representants institucionals per ser-hi. És l’únic que els hi demanem. No ens calen subvencions ni res semblant. Només que hi siguin. I l’alcalde, Carles Pellicer, ha vingut cada any. I també els regidors Sorio i Domingo que ens regalat, en cada edició, el seu millor somriure. A tots dos se’ls trobarà a faltar a l’Ajuntament.

I després de les bones sensacions que ens va deixar l’acte de dilluns, em permetran una confessió ben sincera:  aquesta edició dels Premis ha estat balsàmica per un servidor. Perquè els últims mesos no han estat gens fàcils, administrant una situació personal complicada i amb la càrrega emotiva que suposa la pèrdua d’éssers estimats en un any certament desgraciat. La vida sovint et posa a prova. I tinc la sensació que ara sóc jo qui estic passant l’examen. Però lluny de lamentar-me, és evident que la millor medicina es continuar amb la meva activitat al capdavant del Món de Reus. Dilluns al vespre vaig comprovar que no hi ha res més agraït que posar en valor la feina dels meus conciutadans. Ja sé que tot això que explico pot semblar molt ensucrat, però jo sóc així, no hi puc fer més.

A continuació podran conèixer la relació de guanyadors dels Amenós als que Més Enganxen i dels Mestre de la Ràdio. I també descobrir, amb les fotografies, els moments més impactants d’una nit màgiaca que esperem repetir l’any vinent al Món de Reus. N’he estirat algunes del facebook perquè són, senzillament, genials.

Carles Busquets Niepce. Per la seva impecable trajectòria en el món de la fotografia i, de manera ben especial, per l’edició del llibre commemoratiu dels 100 anys d’activitat professional de la família Busquets a la ciutat de Reus.

El Cor Alberichor de l’Escola Alberich i Casas. Per la seva participació en el programa OH HAPPY NENS de TV3 –la versió infantil de l’OH HAPPY DAY- que va esdevenir tot un fenomen a la nostra ciutat.

Fito Luri. Cantant. Pel magnífic enregistrament en directe del seu últim CD REUS, LA MUSSARA, CASSIOPEA que va deixar petit el Teatre Bartrina, convertint-se en un dels esdeveniments musicals de l’any a la ciutat.

Vermuts Miró. Per la vocació de l’empresa reusenca de col·laborar en multitud d’activitats ciutadanes. Un exemple de la voluntat de la seva voluntat de revertir part dels seus beneficis en millorar la qualitat de vida dels seus conciutadans.

Patrícia Fernández. Periodista. Per la seva etapa com a directora a Canal Reus des de l’any 2012 fins el 2015, promovent diverses iniciatives de caire ciutadà que ja formen part del calendari festiu de la ciutat.

Ràdio Ciutat de Reus. Premi Mestre de la Ràdio. Iniciativa del periodista Jordi Escoda. Es tracta de la primera emissora 100% local que emet per internet. Va iniciar les seves emissions el passat mes de març.

Botiguers del carrer Major. Per les campanyes de promoció d’aquest cèntric carrer, que destaquen per la seva originalitat i vistositat, especialment en la col·locació de guarniments en alçada.

Marc Càmara. Periodista. Premi Mestre de la Ràdio. Per la seva carrera radiofònica a Ràdio Reus on ha excel·lit en la crònica política i en la moderació de debats electorals durant la darrera campanya.

Ezequiel Gort. Arxiver Municipal. Per tota una vida de dedicació a l’arxiu de la ciutat de Reus que va culminar tot just el passat divendres amb la seva jubilació. Gort, a més, és un dels historiadors més prestigiosos de casa nostra.

Helena Tarragó. Actriu i locutora radiofònica. Per la seva dilatada carrera als escenaris i davant dels micròfons i, molt especialment, per la direcció del grup de teatre del Taller Baix Camp.

LaNova Ràdio. Premi Mestre de la Ràdio. Per l’impuls d’una nova emissora de ràdio a la ciutat recollint l’essència de l’antiga Punt 6 Ràdio.

Germandat dels 7 pecats capitals. Per la creació del nou Ball de la Quaresma i de les Set Virtuts que s’ha incorporat enguany a les manifestacions vinculades al Carnaval de Reus.

Còdol Educació. Per la creació de la guia Reus de la mà dels infants elaborada a partir de les descripcions artístiques de nombrosos escolars de la ciutat.

Ajuda’ns a Ajudar. Per la trajectòria d’aquesta entitat benèfica que promou un model d’ajuda recíproc entre els ciutadans de Reus.

Louis Perruqueries. Per la iniciativa solidària “Jo poso les mans, tu els cabells, ells hi guanyen” que serveix per ajudar a diverses entitats ciutadanes gràcies a l’aportació desinteressada dels professionals de l’empresa.

Festa del Ganxo. Per la primera edició d’aquesta festa solidària a benefici dels nens malalts de càncer i que serveix per posicionar Reus com la capital del ganxet i la solidaritat.

Antoni Zaragoza ANZAME. Per tota una vida dedicada a recollir i conservar coses de Reus, amb especial atenció a la seva monumental col·lecció fotogràfica vinculada a la ciutat.

Jaume Guiu in memoriam. Arqueòleg. Va participar activament en les descobertes del jaciment d’Atapuerca sota les ordres d’Eudald Carbonell.

Enrique Garcia in memoriam. Per la seva dedicació, durant anys i panys, al Centro Castellano-Manchego de Reus, des d’on va impulsar una de les iniciatives que formen part del programa de Sant Jordi a Reus: la lectura continuada del Quixot.

Quim Sorio. Regidor de cultura. Per la seva aposta per reivindicar la figura del Jaume Amenós i mantenir viu el seu record a la ciutat.

Lourdes Domènech. Actriu. Per la seva activitat teatral vinculada al Bravium i, també, per la seva decidida i profitosa dedicació a l’entitat, formant part de la seva nova junta.

Les Artistes Locals. Grup teatral format per l’Alba Aluja, la Irene Benavent i la Georgina Llauradó.  Per la vessant formativa d’aquest grup teatral fent seu l’esperit de Bravium Teatre i bressolant noves generacions d’actors i actrius de l’escena local.

Josep Pitu Casanovas. Esportista i directiu. Per la seva dilatada trajectòria en l’àmbit de l’esport en general, i de la natació en particular. Persona vinculada durant molts anys a la Junta del CN Reus Ploms com a directiu i president.

Armats de la Sang. Per l’èxit de la campanya per aconseguir arribar als 50 integrants de la cohort romana de la RCPS, el que referma la importància del grup a la nostra Setmana Santa.

Els Tronats de Reus. Per l’impuls de noves activitats vinculades al calendari festiu de la ciutat que van camí d’esdevenir tradició gràcies al bon fer dels seus responsables.

Forn Sistaré. Per la seva col·laboració en nombrosos actes de ciutat, com ara la diada de Corpus del proper dijous durant la qual regalaran 4.000 coques de cireres als escolars de la ciutat.

AVV Hort de Miró. Per la creació del gegant El senyor Pau dels Horts de Miró, un nou element festiu carregat de simbologia i que reivindica el caràcter propi del barri.

Narcís Rius i Mauri. Protagonista de l’increïble empadronament impossible que va impactar al Món de Reus.

Publicat dins de El Món de Reus | 2 comentaris

El fenòmen Amenós

Diuen que els generals guanyen batalles després de morts. Amb el Jaume Amenós passa una cosa semblant. Ahir es van exhaurir els carnets per fer el capgròs en honor a qui va ser el president de Bravium Teatre i un dels activistes culturals de referència en aquesta ciutat. Només en queden alguns al Tomàs Barberà i a l’Imac. I al Barato pot ser que aquesta tarda n’hi hagi un parell de dotzenes disponibles. I ja està. En poc més d’una setmana s’han despatxat 1.000 carnets. I aquest fenomen no s’explicaria sense la immensa personalitat de l’Amenós que va deixar, en vida, multitud d’amics que no l’obliden i que volen perpetuar el seu record a la ciutat que ell va estimar amb bogeria.

Dilluns vinent celebrarem l’èxit de la iniciativa amb el lliurament dels Premis Amenós als que més Enganxen a la bombonera del carrer de la Presó. Un acte que també servirà per recordar al radiofonista Joan Ramon Mestre que ens va deixar fa pocs dies.

Ens veiem dilluns al Bravium amb l’acompanyament musical dels magnífics Pentagralla i l’aperitiu gentilesa dels amics del Forn Huguet. I no oblideu –si el podeu aconseguir- de portar el vostre carnet de la campanya del capgròs de l’Amenós per accedir al teatre.

Publicat dins de El Món de Reus | Deixa un comentari