L’assessora del PP i l’estrangulador del Prim

Les dues Alícies del PP a la notícia del delcamp.cat
Les dues Alícies del PP a la notícia del delcamp.cat

Queda clar que al guionista del Món de Reus no li han donat vacances. Més aviat tot el contrari. Continua fent i desfent com aquell qui res. Ahir ens assabentàvem que ara es dedica a fer de lletrista de boleros. La seva última composició es titula “l’assessora del PP”. Ho explicava el Jordi Cartanyà en obrir el primer informatiu del dia a Ràdio Reus. “Tenim una altre presumpte escàndol a l’Ajuntament de Reus” destacava el locutor-artista àvid d’emocions informatives. Al darrera del “presumpte escàndol” s’hi amaga la història d’una administrativa contractada pel PP que se’n va anar al carrer, segons Cartanyà, per no afiliar-se al partit conservador. Però el que resulta transcendent de la notícia és que la dona, tot i treballar físicament a la seu dels populars, estava contractada per Innova. I ja hi som. Innova amunt, Innova avall. “I aquesta és la paradoxa: mai va trepitjar l’Ajuntament ni la seu del holding d’empreses” rematava el locutor-artista fent duet amb la Marta Bonillo que recordava que “en el burofax d’acomiadament el gerent d’Innova explica, per justificar la mesura, que li han perdut la confiança”. Queda clar, però, que mai li devien tenir (la confiança) perquè no va treure mai el cap per Innova.

Com era de preveure els partits de l’oposició van sucar pa amb l’embolic. A la CUP li va faltar temps per anar-se’n a fiscalia a ampliar la denúncia per la gestió d’Innova. Allà ja s’hi deuen trobar com a casa. I ARA REUS enviava a mig matí una nota de premsa des del correu de l’assessor Dani Rubio on, al final de la seva argumentació, demanava “que no englobin ni comparin el assessors dels partits d’oposició amb els de govern ja que ni tenen el mateix nombre de càrrecs de confiança, ni tenen les mateixes retribucions.“ Això de les retribucions del sou al Rubio li devia sortir del cor. Amb tot plegat l’ensurt també me’l vaig endur al veure la foto que il·lustrava la notícia al delcamp.cat . Sota el titular “Alegret contracta una administrativa pel partit però la paga INNOVA” es veu una foto on la regidora popular agafa per l’espatlla a una xicota. Inconscientment penses que es tracta de la administrativa en qüestió. Però, ai las! en realitat es tracta de l’Alícia Sánchez Camacho en una foto de la campanya del #Reus22m. El que deia, un bon ensurt.

Però amb tot això el guionista del Món de Reus no en va tenir prou. I la seva manifesta hiperactivitat es va deixar notar, també, en el gènere del terror. Ahir els mitjans recollien la seva última producció que ben bé podríem titular “L’Estrangulador de Prim” evocant la celebèrrima pel·lícula protagonitzada pel Toni Curtis sobre l’homònim de Boston. Aquesta associació d’idees ve al cas de l’enèsima revelació que l’incontenible Pérez Abellán, el director científic de la Universidad Camilo José Cela, ha fet sobre l’anàlisi de la mòmia del General. Pérez Abellán –que com sempre utilitza mitjans amics com la Libertad Digital per difondre les seves teories- ara s’ha despenjat apuntant que el General podria haver mort estrangulat per un sicari quan estava malferit. La notícia s’acompanya d’una sèrie de fotos impactants que m’estalvio reproduir per no ferir la sensibilitat del lector/a. Resulta que els experts haurien trobat en l’examen extern del cadàver momificat del General un solc des de la part posterior del coll que presenta continuïtat fins a la zona davantera, des d’on en surt un altre en direcció posterior i ascendent. Aquest fet, segons l’investigador, podria confirmar la hipòtesi de l’escanyament. Del tema se’n va parlar ahir a la tertúlia del locutor-cuiner, a Punt 6 Ràdio. Entre d’altres l’Escoda havia convidat a l’irreductible Junquerista Lluís Gibert que sobre el tema va ser molt concloent. “Ja sabem que tot això de la mòmia del Prim ens ho fan gratis. Però ja veurem a canvi de què. De moment només assistim a una explotació mediàtica científicament poc acurada. I no em sembla aquesta la millor manera de tractar un personatge reusenc del que no se’n pot dubtar de la seva vàlua des del punt de vista històric”. Al Gibert no li falta raó. De fet a un servidor, llegint segons quines coses, li venen ganes d’escanyar a segons qui. I no parlo pas del General a qui ja vec clar que, entre els uns i els altres, trigaran a deixar-lo descansar en pau.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s