Aquesta ha estat una setmana certament peculiar al Món de Reus on la realitat sempre supera la ficció. La revelació de l’alcalde Abelló que es cartejava amb el duet humorístic Martes y Trece n’és un bon exemple. O també el fet que un de Reus, especialista en lluita Muay Thai, faci equip amb el mediàtic Frank de la Jungla per fer possible la construcció d’un refugi per animals a Tailàndia. Ho escrivia el Guillem Ramos-Salvat al seu bitllet d’actualitat del Reus Diari, evocant al Jaume Amenós i al seu celebrat pregó de la Festa Major del 2014: “Amenós citava Santiago Rusiñol o el mateix Salvador Dalí per intentar explicar què té la ciutat de Reus. Què la porta a ser sempre part de totes les salses.”
Serà que la gent de Reus tenim un do especial per fer bullir l’olla. Sense anar més lluny aquest cap de setmana tindrem l’enèsima demostració d’aquesta evidència. L’any passat la gent de Carrutxa i de l’Aula de Sons van decidir recuperar l’antiquíssima celebració en honor a Sant Sebastià. Ho explica amb tot detall el Salvador Palomar en el seu blog La Teiera de lectura obligada. Enguany hi tornen encara amb més ganes i alguna dolça novetat. És el cas de la que ens proposa l’incansable família Pàmies del Forn Sistaré que han elaborat una coca especial seguint una antiquíssima recepta, com recorda el mateix Palomar: “El Forn Sistaré ha recuperat una recepta d’Anton Ripoll, que tenia el seu forn al carrer de les Valls, a Gratallops, per a fer les coques que es ballaran a la plaça del Castell. Es tracta d’una coca de festa, on —a més dels ingredients habituals: farina, ou, sucre— hi intervenen la matafaluga, el sagí, nou moscada…, que els assistents al Ball d’Hivern podran tastar, si la ballen o els conviden. Una iniciativa que aporta un nou valor a aquesta festa de nova creació que vol recrear un model històric i alhora participatiu i autofinançat de festa popular.”
Així doncs ja sabem que ens toca aquest cap de setmana a la gent del Món de Reus: participar de la festa major (la tercera!) en honor al nostre antic patró, tot cruspint-nos la coca corresponent. Jo ha m’hi tinc.
El Món de Reus 