A reveure senyor Sotoca

Fa anys Canal Reus TV, fidel a la màxima del “Mira’t”, va programar unes càpsules delicioses que ens descobrien gent de Reus, sovint allunyats dels focus i de l’atenció mediàtica, però que també feien -i fan- ciutat en cadascun dels seus àmbits d’actuació. Reconèixer aquests conveïns era un exercici de justícia que ajudava, també, a donar visibilitat pública a la seva activitat professional i ciutadana. Els espais els signava la productora local Acid Factory que sempre ha tingut una extrema sensibilitat a l’hora de retratar la ciutat i la seva gent de manera precisa i preciosa.

Ahir a la tarda un dels integrants dels Acid, el David Fernández (el periodista amb millor percepció ciutadana) recuperava una d’aquestes càpsules al mur dels carrosses reusencs del facebook. Es tractava de la dedicada al Lluís Maria Sotoca Novell que ahir va traspassar. Un personatge entranyable especialment per aquells que -com un servidor- durant tants anys hem tingut la sort de relacionar-nos amb els artistes de la ciutat. Jo de petit hi anava sovint. M’hi portava el meu pare que m’explicava que el Sotoca era artista però també bomber. O bomber però també artista. Sempre em vaig fer un embolic perquè no acabava d’entendre aquesta singular combinació.

L’explicació, però, era ben senzilla. Sotoca era artista per tradició familiar. El seu pare, Joan Sotoca Montserrat, va ser una notabilíssim escultor, especialitzat en imatgeria religiosa escampada en diverses esglésies d’arreu. I també era bomber, en aquest cas per passió, com ho demostra que es va incorporar al cos de la ciutat ja de gran, ben entrat en la trentena.

Amb els anys, passant pel carrer Major, el vaig seguir saludant, perquè sovint te’l trobaves contemplant el paisatge humà i urbà des de llindar d’aquell estudi “petit però on s’han fet coses molt grans” com explicava en el Gent de Reus. Un taller, amb una patina que recorda aquells estudis antics de Montmartre, que va heretar del seu pare i que anteriorment havia ocupat l’artista Joan Homs i –abans i tot- l’escultor Andreu Arpa, com recull Josep Olesti en el seu Diccionari Biogràfic de Reusencs. Un espai, per tant, que ha bressolat obra i creació des de temps immemorials

Al Sotoca també te’l podies trobar contemplant les solemnitats de la festa major acompanyat de la seva família nombrosa, guaitant en aquell balconet privilegiat ple d’encant, gairebé a tocar del terra, al costat de l’accés del seu taller. A nivell professional recordo el sentiment amb la que va viure la recuperació, per part de la Germandat de Sant Josep Obrer,  del pas de la Caiguda de Jesús de l’antic gremi del Metall, obra del seu pare. Es va emocionar davant dels micròfons de la  ràdio recordant al seu progenitor que, en aquest cas, també era el seu mestre. D’ell va aprendre el domini, amb indubtable traça, de l’escultura, el daurat, la policromia, la restauració o l’escenografia, a més d’una evident destresa en el dibuix i la pintura.

D’ell ens quedarà el record de la seva bonhomia, de la seva dimensió artística i de la seva impecable trajectòria professional al cos de Bombers. Amb el seu parlar tan de Reus, dotat d’aquesta sensibilitat per l’art popular i proper, que captiva al gran públic. Capricis del destí, durant aquestes últimes setmanes ha tingut dues alegries immenses. D’una banda, veure com els bombers, els seus bombers de Reus, eren proclamats com els Imprescindibles de la ciutat. I, de l’altra, l’exposició d’homenatge que, el passat mes de febrer, la galeria dels Constantí a les Carnisseries Velles li va dedicar amb algunes de les seves obres. Pintures on sovint es repeteix un element molt característic: el campanar de la Prioral. El mateix que aquest dissabte acomiadarà al seu veí més proper i entranyable. Un reusenc de pedra picada del que en guardarem un bon record, especialment quan passem pel davant d’aquell estudi “tan petit on es van fer coses tan grans”.

A reveure senyor Sotoca.

Anuncis

Quant a Josep Baiges

Periodista
Aquesta entrada ha esta publicada en El Món de Reus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s