Pellicer, Alegret, Domènech, Ramos i Vidal: 100 dies i 2 articles

Aquest divendres s’ha convocat la roda de premsa de valoració dels primers 100 dies del nou govern municipal. Sembla com si fos ahir que assistíem a l’Ajuntament al casori entre els grans triomfadors del #reus22m en aquell llunyà 11 de juny. I ja han passat més de tres mesos. M’ha cridat l’atenció l’indret que han triat el duet Pellicer-Alegret per fer la compareixença pública. S’han decantat per l’antic Hospital de Sant Joan. Un bon amic em comentava que la tria de l’espai potser no és gratuïta. Durant aquests 100 dies el diagnòstic que ha fet l’equip de govern de les finances municipals ha estat tan crític, sovint catastrofista, que en més d’una ocasió als ciutadans ens ha semblat que Reus estava a l’UVI. En tot cas caldrà veure què diuen i com ho diuen els protagonistes de la roda de premsa. Avui és un d’aquells dies on caldrà estar atents no només a les paraules, sinó molt especialment als gestos i també als silencis. En aquestes ocasions sovint agafa més valor no pas el que s’explica sinó el que queda al calaix, el que es silencia.

Però mentre esperem aquesta valoració “oficial” avui em ve de gust recuperar els articles de dos punyents articulistes que durant aquesta última setmana també han fet la seva particular radiografia d’aquests 100 dies des d’òptiques, realitats i trajectòries ben diferents. Comencem per l’article que el Guillem Ramos-Salvat publica al delcamp.cat. (http://ow.ly/6v9Lz). Ramos analitza el paper que ha jugat l’oposició municipal durant aquests tres mesos llargs. I les seves conclusions són clares. Segons la “Bèstia” del periodisme local la principal força de l’oposició, el PSC, té un maldecap sobre la taula al comprovar com “els de la CUP, amb un sol regidor, sense presència en mitjans públics ni en els mitjans tradicionals, han aconseguit foragitar al PSC de la tribuna pública. Avui en dia podem dir que David Vidal és el cap de l’oposició de l’Ajuntament de Reus.” Curiós. “L’increïble home normal” s’erigeix com una de les sorpreses –agradables- d’aquesta incipient legislatura on el PSC “degut a la nefasta gestió municipal que han fet els darrers quatre anys, estan lligats de mans i peus i és molt complicat que ara puguin fiscalitzar el govern quan els morts que guarden a l’armari encara estan calents.” Si no es reverteix la situació actual Ramos-Salvat pronostica que Vidal “amb aquests quatre anys pot aconseguir convertir-se en la tercera o quarta força de Reus si sap jugar les cartes. Amb un PSC jugant en segon pla, amb Esquerra i Iniciativa sense espai després de desaparèixer del consistori i amb el Govern de Reus fent mans i mànigues per quadrar el pressupost… Vidal té una bona mà a la partida.” Vaja. La “Bèstia” compara la gestió municipal amb una partida de la botifarra. Caldrà veure si finalment el líder de la CUP arreplega tots els “trunfos”.

I d’un infant terrible del periodisme local, a una vella glòria, a un referent com és el Francesc Domènech que dissabte publicava a la contra del PUNT el seu anàlisi d’aquests 100 dies amb l’article titulat “L’Herència Rebuda” (http://ow.ly/6v9Gx) . Domènech, amb molta gràcia, compara el que s’ha trobat Pellicer a l’ajuntament amb les joies que et deix l’àvia al seu testament “estan tan passades de moda que arrufa el nas en el moment que les veu. Ell, que és un home modern i que està al dia, no s’adona que les joies estan fetes d’or i que l’or té molt de valor.” L’articulista apunta com els missatges de l’alcalde sobre l’hospital o la fira han estat negatius i que aquesta manera de pensar i d’actuar “pot acabar sent un error quan el problema de la falta de diners pot impedir avançar en els projectes propis, que portin el segell dels qui durant tants anys s’havien erigit en alternativa. (…) Per tant, quan passin els 100 dies que marquen un primer balanç, a l’alcalde potser li tocarà assumir que, malgrat tot, benvinguda sigui l’herència i ja en traurem rendiment a còpia de gestionar-la bé.” El que descriu el Francesc Domènech va en la línia del sentiment de molts reusencs. Existeix una certa perplexitat, un considerable desconcert davant dels missatges que llença l’equip de govern. Jo mateix ho he comprovat. N’hi ha que no entenen res del què està passant. Tan enganyats hem viscut durant aquests anys?  “Aquesta negació del passat i la idea que no hi ha ni cinc al calaix –afegeix Domènech- han estat els grans missatges difosos durant els primers tres mesos de nou govern municipal a Reus. I, en paral·lel, molt de soroll: no s’ha tardat gens a mostrar els mateixos tics que tant criticaven dels d’abans, com ara l’episodi del contracte del fill del regidor d’Esports, o el nyap del concurs per proveir una plaça del gabinet de comunicació. Han volgut deixar clar que qui mana ara són ells, i ho han aconseguit.”

L’articulista finalitza la seva dissecció amb rotunditat destacant que “A Carles Pellicer li agrada explotar l’habilitat que té per a la micropolítica. Mentre es dediqui a arreglar tobogans podrà oferir una imatge d’alcalde amable. Ja hi ha l’entorn per fer la feina bruta.” Per cert, parlant de tobogans, s’imaginen fer la valoració dels 100 dies a les parcel·les Cases davant del tobogan TOBI amb xocolatada inclosa…? No cal que posin aquesta cara, només era una idea.